Jo era el mon

Marc Artigau
L’Ariadna, una noia de disset anys desapareix sense deixar rastre. Sembla que ha estat voluntat seva deixar enrere el poble d’Arveda i fugir. Deixa una nota al seu pare on diu “No pateixis, seran uns dies preciosos, i vull entendre moltes coses de mi, del que em fa falta, del que sento. Necessito saber què tinc aquí a dins, perquè a vegades em perdo. Sé que ho pots entendre”. Els dies es convertiran en anys i la jove adolescent ja no tornarà més a Arveda. La notícia provoca una gran commoció i la policia acabarà arxivant el cas i el poble anirà refent la seva rutina habitual. En Genís el pare de l’adolescent desapareguda intentarà trobar-la, però Ariadna aliena al dolor que ha deixat enrere continuarà amb la seva fugida buscant la llibertat. Coneixerà a la Remei una dona que la introdueix en una comunitat que es dedica a la meditació liderada pel gurú Ezequiel. Marxa d’un lloc on no se sent feliç i arriba a un indret on se sent molt feliç, però Artigau, en roda de premsa telemàtica als mitjans de comunicació, adverteix que “potser surt del foc per anar a les brases”. El fet de manipular-nos per entrar al nostre interior és un dels altres aspectes que traspua la novel·la “Jo era el món”
Llibre
Fons general
Planta 3 - Fons General
Ficció
Novel·la
juny, 2022
Adult