La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l'Antonia, es una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que te cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pel-roja i rabuda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d’un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no te res per oferir-li ni l’acceptarà mai. L’aigua del llac no es mai dolça es una novel·la d’iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violencia i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poetica i profundament sensible.