El Sunny és així: brillant. Sempre té un gran somriure i un comentari agradable a la boca. És el xaval més esbojarrat dels Defenders, l’equip d’atletisme de l’institut. També és el més ràpid en la mitja distància. Però la seva vida no sempre ha estat brillant. El Sunny és un assassí. O almenys això és el que ell es pensa. La seva mare va morir mentre el portava al món. I de la manera que el tracta el seu pare no és estrany que se’n senti culpable. Ell li ha inculcat que ha de córrer com ho va fer la seva mare. Però el Sunny detesta córrer i competir contra els seus amics. I no tardarà a adonar-se que, en la vida, guanyar no és sinònim d’arribar primer.