La drecera, de Miquel Martín i Serra ens explica la història d’un nen que viu a l’Empordà. És fill dels masovers del xalet d’una família rica. Ell mateix ens explica el seu pas de la infantesa a l’adolescència i els seus descobriments, amb la tendresa i innocència més pura que podem trobar.
Un llibre que et xiuxiueja a l’orella, que t’envolcalla. De prosa exquisida, ple de paraules boniques i que, de ben segur haureu sentit als nostres avis. Una delícia que et transporta als primers amors, a les amistats, als canvis, als desenganys i a les primeres pèrdues, aquelles que es recorden tota la vida.
Per mi llegir aquesta novel·la ha estat com menjar un gelat de maduixa en ple estiu. Que l’assaboreixes pensant en que no s’acabi mai, tot i que no pots parar de menjar-ne, perquè sinó es desfaria.