La Drecera

La drecera, de Miquel Martín i Serra ens explica la història d’un nen que viu a l’Empordà. És fill dels masovers del xalet d’una família rica. Ell mateix ens explica el seu pas de la infantesa a l’adolescència i els seus descobriments, amb la tendresa i innocència més pura que podem trobar.
Un llibre que et xiuxiueja a l’orella, que t’envolcalla. De prosa exquisida, ple de paraules boniques i que, de ben segur haureu sentit als nostres avis. Una delícia que et transporta als primers amors, a les amistats, als canvis, als desenganys i a les primeres pèrdues, aquelles que es recorden tota la vida.
Per mi llegir aquesta novel·la ha estat com menjar un gelat de maduixa en ple estiu. Que l’assaboreixes pensant en que no s’acabi mai, tot i que no pots parar de menjar-ne, perquè sinó es desfaria.
L'odi no serveix per a res, Pruna; en canvi, l'amor serveix per a tot"
Hi pot haver amor després de l'amor? Pot quedar amistat després de trencar amb el primer amor?
La Carme i l'Yngve, que han tingut una relació de joves, mantindran per sempre una connexió molt especial, es necessiten l'un a l'altre i es faran costat en moments crucials i en moments durs. Mantindran aquest amor per sempre amb un final que us sorprendrà.
A Amor i no, l'Alba Dalmau ens parla de molts tipus d'amors i moltes maneres d'estimar, tamé de les relacions amb les exparelles. Defuig de l'amor romàntic tradicional per explorar noves maneres d'estimar i fa que siguin d'allò més naturals.
Migrants és un àlbum que fa brillar les potencialitats d’aquest gènere. Sense text, les imatges narren moments, emocions, valors i una situació desoladora amb un to lúcid i alhora metafòric.
L’ús del color apareix com un element narratiu clau en una successió d’escenes que et fan afinar la mirada i que tenen tanta força que fan que no puguis, ni vulguis, evitar seguir observant. I vas avançant en un camí que quan arriba al final és, sobretot, un inici.
Un àlbum meravellós per tots els públics, quan el tingueu a les mans sabreu què vull dir!
Com es fa un escriptor?
Si heu llegit Claus i Lucas, i altres llibres d'Agota Kristof, us agradarà llegir l'Analfabeta on explica com es va convertir en escriptora i com la literatura la va salvar, tot fent un repàs a la seva vida i alhora a la història de l'Europa del s. XX. Acompanya aquesta breu autobiografia una entrevista que li va fer Riccardo Benedettini.
És una petita joia imperdible!
En poques paraules i per no desvetllar cap sorpresa:
Una lectura ràpida, però no superficial.
Un llibre sorprenent tant pel que fa al l'estil narratiu com pel que fa a la història i sobretot el final.
Un personatge que t'atrapa i et roba el cor.
Un conjunt molt ben treballat i on tot té un sentit i un perquè.
Un pis d'estudiants a Lyon, on els divendres nit la festa està assegurada, il·lusionats amb el futur que els espera.... Podria semblar una novel·la divertida, però no ho és, tot al contrari. Una explosió al pis del costat fa que les seves vides es trenquin i tot s'acabi.
A través de cinc narradors, víctimes i testimonis, coneixem què passa aquella nit de l'explosió, així com les seves conseqüències al llarg dels tres anys següents.
Rewind indaga en els fantasmes personals, en els cops de sort, en la persona que al final no som, en els secrets, i en la capacitat de les persones de refer-se quan es trenquen.
Una novel·la interessant, entretinguda i fàcil de llegir.
Intel·ligent, sensible, creatiu.
Set contes que han estat capaços de captar l'essència de 7 grans autors (infantils) per a infants.
NO és un llibre d'emocions, però emociona molt.
Per gaudir-lo a partir d'11 anys en endavant. Si has llegit els autors a qui ret homenatge, encara t'agradarà més.
I si no els has llegit, tindràs ganes de fer-ho.
A Cal Pere Llarg els diners estan per sobre de tot i casen l'hereu, poc agraciat i encara menys espavilat amb la Custòdia una cabra boja molt potentada. El casori comença estrellat i aquesta malastrugança anirà "in crescendo" a mesura que avança la història. Una caricatura àcida i divertida de la pagesia de la Catalunya Central de principis de segle: Solsona, el Miracle, Su, Bergús, Salo, Cardona…. Novel.la escrita en un català pre Pompeu Frabra i plena de paraules i expressions del parlar de la contrada. En el seu moment la novel.la es va considerar escandalosa, fet que en provocà el seu ocultament. Afortunadament el 2006 es recupera. Una joia de la literatura catalana del S.XX.
Un llibre per a nens i nenes de 9+ anys sobre l’acceptació dels cossos des de les seves diferències i imperfeccions. Un missatge molt potent en una societat on el culte al cos hi és molt present i a vegades fins i tot esdevé perniciós.
El vam descobrir al Club de lectura i va agradar tant que és dels pocs que s'ha endut un excel·lent!
Es tracta d'una història vista des de punts de vista diferents, de tres dones valentes: l'Aminata, la Binta i la Lola i que ens serveix per apropar-nos al drama de la mutilació genital femenina.
Una novel·la colpidora narrada amb respecte i delicadesa.
Historia que transcorre en un poblet de la Cerdanya. Els protagonistes son l'Arnau, un noi de ciutat, i la Júlia, una nena del poble molt peculiar. Entre llegendes i històries fantàstiques l'autor narra les aventures i vivències dels dos nens. Cadascun amb el seu propi caràcter...
Al final del llibre tens ganes de llegir la segona part perquè "Cercadors de llegendes" és una col·lecció i personalment el primer títol m'ha fet quedar amb les ganes del segon.
És un llibre ben escrit amb una literatura acurada i ben documentada. La història és força entretinguda. La descripció dels personatges és realista perquè hom pot imaginar-se'ls. Es pot fer una fotografia mental de cadascun d'ells.
Podria definir-se com una novel·la d'intriga històrica. S'hi barregen conceptes actuals com la curiositat d'un jove per saber i fer saber, la necessitat d'un ancià per fer conèixer una història aterridora que succeïa en altres temps, que res era el que semblava, la figura de la noia que té visions i que parla amb els «esperits», el periodista de programes sensacionalistes que aprofita qualsevol ocasió per crear audiència i fama.
Un bon còctel de personatges i emocions!
És amè i de bon llegir. El recomano pel seu contingut literari, per la seva aportació històrica i per què he gaudit llegint-lo.
El final és el què pot definir al lector!
Em reservo l'opinió i us convido a llegir-lo a veure que us sembla!
La història tracta d'un grup de nois i noies que acaben el 6é curs de primària i, en una acampada amb un mestre que empatitza molt amb ells, decideixen enterrar «secrets» sota d'un salze.
A proposta del mestre, passats 5 anys tornaran al mateix lloc i desenterraran el que ara han enterrat.
Al cap d'aquests cinc anys alguns es tornen a reunir... però no és ben bé igual... hi falta algú
El llibre explica i narra, conflictes, sentiments i emocions. Complicitats, amors i desamors...
És engrescador per què sempre tens ganes de saber el què passarà el proper capítol. Al mateix temps és intrigant, molt intrigant, i amb uns personatges molt carismàtics. Uns bons i altres dolents també.
Jo el recomano al públic adolescent pel seu contingut realista i per la descripció que l'autora fa dels personatges i les situacions.
La seva narrativa es amena i plena de situacions quotidianes.
Puc afegir també que qualsevol públic pot llegir-lo, tot i que preferiblement motivarà més al públic adolescent. Personalment m'he posat a la pell dels adolescents i per això puc recomanar-lo al públic adult també. És un bon llibre i he gaudit molt amb els personatges. A poc a poc vas coneixent la personalitat de cada un d'ells però amb alguna que altra sorpresa al final.
Qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d’una vida millor?
Un llibre sorprenent i original, que es pot llegir en 1 hora o en uns quants dies, un conjunt de relats amb històries breus que tenen per fil conductor una maleta que va passant de mà en mà i amb el rerefons dels canvis que es van produint al llarg del segle XX.
«Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.»
En Boaz és un nen solitari, que s'inventa que té amics per fer contenta la mare, i que amb qui més bé s'ho passa és amb la seva àvia.
Quan l’Aisha arriba nova a la classe, en Boaz està convençut que és una índia. Té la mirada trista i no entén la seva llengua, però per primera vegada sent que ha fet una amiga. A mesura que aniran avançant en el treball en grup que fan junts sobre els maies, la seva amistat anirà creixent (i el lector sense adonar-se'n va aprenent sobre la vida dels maies).
Les coses es compliquen quan el pare decideix que en Boaz ha d'avançar un curs a l'escola, el que suposaria deixar d'estar amb l'Aisha.
No és fins al final, que en Boaz sap que l'Aisha és una nena refugiada de Síria, tot i que descobrir-ho no el fa canviar en res la seva amistat.
En cap moment els refugiats són el tema principal del conte, tot i que l'Aisha sigui un dels personatge principals.
Un conte que ens descobreix l'essència de l'amistat.
Un conte on es visualitzen els alts i baixos de les relacions familiars pare-mare-fill-àvia.
Un conte on descobrim un nen que se sent «diferent» dels altres, però sense dramatitzar-ho.
Com veieu, un conte on hi surten molts temes, però sense pretendre alliçonar ningú ni ser sentimentalista, perquè es tracta tot des de la naturalitat.
A partir de 9-10 anys.