La biblioteca solsonina s'afegeix a l'Any Tàpies durant el novembre amb una exposició sobre l'obra de l'artista i la seva vinculació amb el món de la paraula.

El mes de novembre l’Any Tàpies, que commemora els cent anys del naixement de l’artista barceloní, arriba a la Biblioteca Carles Morató de Solsona. D’una banda, amb una exposició que fa un recorregut per l’obra i la concepció artística d’Antoni Tàpies (1923-20212) a partir del seu vincle amb el món de la paraula. De l’altra, amb un taller infantil de dibuix per experimentar diferents tipus de línies i traços el 7 de novembre.

L’exposició s’instal·larà a la biblioteca solsonina del 4 al 27 de novembre en l’horari d’obertura de l’equipament. Cada capítol de la mostra “Tàpies a través de la paraula”, organitzada i produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Antoni Tàpies, pren el nom d’un dels textos escrits per l’artista i introdueix un aspecte rellevant del seu treball.

El món del llibre i la lectura va ser un dels múltiples centres d’interès d’Antoni Tàpies, heretat de família. La seva relació amb el llibre no va ser únicament com a lector, sinó que va ser autor de diverses edicions de llibres d’artista, algunes de les quals fetes amb la col·laboració de poetes i escriptors com Rafael Alberti, Jaques Dupin, Pere Gimferrer, J.V. Foix i, sobretot, Joan Brossa.

Aquesta iniciativa arriba a la Biblioteca Carles Morató gràcies al Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.

Jordi Graupera, Vidda Priego, Montserrat Dameson i Josep Girós són els ponents que defensaran qüestions incòmodes

El cicle de conferències Calidoscòpia de la Biblioteca Carles Morató de Solsona desafia enguany les bondats de la simpatia. En la seva setena edició, aquest programa es titula “Elogi de l’antipatia” per posar de manifest els límits i els perills del seu contrari. Ho farà els divendres d’octubre a les set del vespre amb Jordi Graupera, Vidda Priego, Montserrat Dameson i Josep Girós.

El títol del setè Calidoscòpia recorre a l’exageració per posar en entredit la dictadura de la simpatia popular. “Elogi de l’antipatia” és la hipèrbole amb què el director del cicle, el filòsof Víctor Pérez, vol palesar els costos socials de l’adulació a la simpatia, que “ens condueix cap a unes relacions humanes cada vegada més superficials”. El programa s’enceta aquest divendres a les set del vespre al saló de les Homilies d’Organyà i s’allargarà durant tot el mes.

“En una societat cada vegada més sotmesa als m’agrada, les estrelletes i els polzes alçats, es tendeix a considerar la simpatia com un valor moral”, alerta Pérez. Aquesta tendència ens fa “escàpols de la marginació” i ens sotmet a la recerca de la “mai garantida acceptació social”. El filòsof ens alerta que, pel camí, “s’hi perden el rigor, la severitat i la seriositat imprescindibles per a l’esperit crític i, amb ells, bous i esquelles”.

El primer ponent, aquest divendres, 4 d’octubre, serà el doctor en filosofia, professor i periodista Jordi Graupera (Barcelona, 1981). Sota el títol “El borinot de la filosofia”, reflexionarà sobre els límits i els perills de la simpatia a partir de la vida i obra de grans autors de la història de la filosofia.

L’actriu, còmica i guionista trans no binària Vidda Priego (València, 1978) se centrarà el feminisme incòmode l’11 d’octubre. Sense deixar de banda l’humor, Priego defensarà que el feminisme només pot ser radical, realista i interseccional per no ser servil, excloent i classista.

“Crucifiqueu-lo!” és el títol de la conferència del 18 d’octubre, a càrrec de l’articulista Montserrat Dameson (la Garriga, 1997). Amb un tarannà sovint provocador, aquesta jurista i politòloga de formació sovint tracta qüestions controvertibles. En la seva intervenció parlarà del caràcter “revolucionari” de Jesús de Natzaret i reflexionarà sobre la pròpia experiència de jove catòlica i catalanista per dirimir què hi ha de contracultural en aquesta actitud.

Finalment, el 25 d’octubre l’arquitecte i escriptor Josep Girós (Tarragona, 1968) demostrarà, de manera lògica i raonada i, alhora, arbitrària i desendreçada, el caràcter imprescindible i indispensable de la pràctica de l’antipatia per a relacionar-se amb els altres. Girós és autor del blog O-TEArai, un dietari fictici en què desenvolupa una veu pròpia i poc ortodoxa.

“Més enllà dels llocs comuns”

El coordinador del Calidoscòpia matisa que els ponents d’enguany “no seran una desfilada d’espècimens antipàtics, sinó, ben al contrari, pròcers garants de la dignitat humana amb prou sensibilitat i severitat per reconèixer la gravetat (gravitas) de l’assumpte i portar-lo més enllà dels llocs comuns i opinions admeses”.

El cicle de conferències Calidoscòpia, nascut la tardor del 2018 per donar visibilitat a la diferència i al pensament divergent, és una de les iniciatives més reeixides de la Biblioteca Carles Morató i té el suport del Consell Comarcal i la Diputació de Lleida. La vellesa, la resiliència, les diferents modalitats de convivència, la solitud i col·lectius i fenòmens marginats o silenciats han estat els eixos temàtics de les edicions anteriors.

Una exposició, una sessió de contacontes i un vespre d’observació telescòpica de la lluna serviran per donar a conèixer la figura del científic lleidatà

Fa poc més de cent anys va néixer a Lleida un dels científics més rellevants del segle XX, Joan Oró i Florensa. Per donar a conèixer la magnitud de la seva figura i les seves aportacions científiques, l’any passat va commemorar-se l’Any Joan Oró, que continua enguany a diverses biblioteques de la demarcació, entre les quals hi ha la Carles Morató de Solsona. L’equipament solsoní s’hi adhereix durant la primera quinzena de juny, també en el marc de la Setmana de la Natura, amb propostes per a tots els públics: una exposició, una sessió de contacontes i una observació telescòpica de la lluna.

A partir de dilluns i fins al 15 de juny, el saló de les Homilies d’Organyà acollirà la mostra itinerant “Joan Oró, desxifrant l’origen de la vida”. Creada i cedida per la Fundació Joan Oró, fa un recorregut històric sobre la vida i les aportacions del bioquímic català, capdavanter en l’estudi de l’origen de la vida a la Terra.

Per al públic infantil a partir de 4 anys, el Servei de Biblioteques organitza el 13 de juny a dos quarts de sis de la tarda la sessió de contacontes Joan Oró i la recerca de la vida. És una narració oral a càrrec de l’editora, llibretera i narradora Mertxe París a partir del conte d’Eva Virgili i Estefania Zurita sobre el científic ponentí.

Inscripcions per al vespre astronòmic

Així mateix, el divulgador astronòmic, astrofotògraf i director del Centre Astronòmic del Castell de Lladurs, Jordi Fraxanet Nadal, conduirà una sessió d’astronomia adreçada al públic adult i als infants a partir de 8 anys. La Biblioteca Carles Morató organitza una observació telescòpica de la lluna acompanyada d’una xerrada sobre els descobriments de Joan Oró en aquest camp. S’ha programat per al divendres 14 de juny a dos quarts de deu del vespre a la plaça de Ramon Llumà. És gratuïta, però les places són limitades i requereix inscripció prèvia a la biblioteca.

No és la primera vegada que la Biblioteca Carles Morató s’afegeix a la Setmana de la Natura amb activitats divulgatives per a tota la població. Així, per exemple, el 2022 va organitzar una visita a les instal·lacions de l’embassament de la Llosa del Cavall i una exposició de llibres sobre aigua en el marc del projecte Aigua=Vida, natura i lectura. Aquest any s’ha aprofitat per fer coincidir aquesta campanya amb l’Any Joan Oró amb el suport del Servei de Biblioteques.

Joan Oró i Florensa va néixer a Lleida el 1923 i va morir a Barcelona el 2004. Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Barcelona, el 1952 va emigrar als Estats Units, on es va doctorar en bioquímica i va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Houston. Va escriure més de 350 articles, diversos llibres i monografies sobre l’origen de la vida i l’exploració de l’espai. També va col·laborar en diferents projectes de la NASA.

A banda dels cursos dels participants, que solen variar d’un any per l’altre, les bases de la convocatòria es mantenen iguals que les de les edicions anteriors: es demana plasmar en una frase o un text molt breu què inspira la biblioteca o què és allò que agrada de l’equipament i acompanyar-ho d’un dibuix amb tècnica lliure. El treball s’ha de presentar en una cartolina de 6 per 21 centímetres, amb el dibuix en una banda i la frase i les dades de contacte de l’autor en l’altra. La proposta guanyadora, a més de publicar-se i distribuir-se a partir del juny des de la biblioteca, es premiarà amb la subscripció gratuïta a una revista per un any.

El lliurament es pot fer fins al 31 de maig físicament a la Biblioteca Carles Morató, o bé en format digital per correu electrònic a biblioteca.solsona@ajsolsona.cat. El jurat, integrat per representants de la biblioteca, el Pla Educatiu d’Entorn i la regidora de Cultura, valorarà l’originalitat del contingut tant gràfic com escrit. El seu veredicte es comunicarà el 6 de juny a la persona guanyadora i tots els punts de llibre s’exposaran a la biblioteca i a les xarxes socials.